La meva relació amb l’educació artística ha estat una experiència rica i diversa que ha influït profundament en com percebo i interpreto el món de l’art. Aquesta influència es basa tant en les meves experiències dins com fora de l’aula, i ha estat fonamental per a la meva comprensió de la creativitat i l’expressió artística.

La meva primera immersió en el món de l’art va ser a través de la música. Des de ben petita, la música ha estat una part integral de la meva vida. Sembla que vaig néixer amb una connexió innata amb les lletres i les cançons, ja que, fins i tot abans de saber parlar bé, podia recordar les lletres de les cançons que sentia. Aquesta relació amb la música em va oferir una eina poderosa per a la memòria i l’expressió personal. Cantar es va convertir en una manera de buidar la ment de l’estrès, recuperar la positivitat i connectar amb mi mateixa. La música ha estat una teràpia que he utilitzat al llarg de la vida per gestionar les tensions i les emocions, i fins i tot per a la memorització d’informació.

L’educació artística dins de l’aula va començar a una edat molt jove, quan vaig ingressar a l’escola als 3 anys. Encara que no recordo molts detalls d’aquesta època, sí que recordo que l’art es presentava com una activitat lúdica i sense judicis. Aquest enfocament em va permetre gaudir de la plàstica de manera lliure i sense restriccions. Guardo amb orgull dos autoretrats que vaig pintar als 3 anys, i, tot i ser imperfectes des d’un punt de vista tècnic, transmeten coses importants. Aquests primers contactes amb l’art van ser llibertadors i, de fet, encara els conservo penjats a la meva habitació.

A la primària, vaig continuar experimentant amb l’art a través de projectes com la creació d’un calendari inspirat en diferents pintors. Aquestes activitats em van permetre explorar estils i tècniques de manera lliure i emocionant. Els quadres que vam crear durant aquesta època continuen penjats a casa meva, recordant-me les emocions i la llibertat que em van proporcionar.

No obstant això, a mesura que vaig avançar en els cursos superiors, la meva relació amb l’educació artística dins de l’aula va canviar. Vaig començar a sentir la pressió per aconseguir la perfecció i adaptar-me a un estil específic. Com no era una dibuixant experta, em vaig veure subestimada i els meus treballs no eren valorats. Aquesta experiència va fer que perdés interès i ganes d’aprendre en l’àmbit de la plàstica. Vaig arribar a pensar que no sabia dibuixar i vaig abandonar aquesta forma d’expressió artística.

Pel que fa a la música a l’escola, vaig iniciar els meus estudis de música quan només tenia 4 anys. Les meves mestres de l’educació infantil van notar la meva ràpida capacitat per relacionar conceptes i em van recomanar inscriure’m a l’escola de música. Vaig començar amb classes de solfeig i, als 5 anys, vaig començar a tocar el violí. Vaig gaudir de l’aprenentatge musical i em vaig aprofundir en aquesta àrea. Tot i això, la pressió per adaptar-me a l’estil de música clàssica em va fer sentir rígida i, en ocasions, vaig experimentar autoritarisme per part dels meus mestres. Tot i això, vaig continuar estudiant i desenvolupant les meves habilitats musicals.

A la primària, també vaig tenir l’oportunitat de provar altres formes d’expressió artística, com la creació de poemes i el teatre. L’activitat de la “bústia dels poemes” em va permetre explorar la poesia de manera lliure i col·laborativa. El teatre em va oferir la possibilitat de representar i interpretar personatges, fent que la creativitat flueixi. A més, vaig participar en activitats extraescolars a l’escola, com l’expressió corporal, on podia explorar els moviments, la música i la improvisació.

Quan vaig arribar a l’adolescència, vaig continuar els meus estudis de violí i vaig ingressar al conservatori. Aquesta etapa va ser desafiadora, ja que l’exigència acadèmica i l’equilibri amb els estudis escolars em van posar a prova. Vaig sentir la pressió per complir amb les expectatives dels mestres, que sentía injustes, ja que m’exigien més que a la resta d’estudiants per ser mes gran. Aquestes pressions van afectar la meva relació amb la música. Els mestres em demanaven més dedicació del que podia oferir, ja que necessitava dedicar temps als meus estudis acadèmics per aconseguir accedir al grau de Biotecnologia. Això va generar tensions i les classes que abans gaudia, es van transformar en reganyines i pressions per part del professors. Vaig deixar el conservatori i em vaig centrar en els meus estudis acadèmics.

No obstant això, la meva passió per la música no va desaparèixer. Vaig continuar tocant el violí com a membre d’orquestra, on vaig retrobar la meva joia per la música. La participació en orquestres em va permetre gaudir de la música sense les pressions acadèmiques i vaig tenir l’oportunitat de treballar amb directors talentosos i explorar una àmplia gamma de gèneres musicals.

La meva relació amb la música va ser influenciada de manera significativa pel meu pare, qui també va ser un apassionat i va aprendre a tocar la guitarra de manera autodidacta. Tot i no saber llegir partitures, va aconseguir dominar l’instrument i va ser un gran exemple per a mi. Seguint els seus passos, vaig aprendre a tocar la guitarra de manera autodidacta i aviat es va convertir en una part important de la meva vida. Les nits de nadals i les reunions familiars sovint estaven acompanyades de cançons i melodies interpretades a la guitarra. També vaig compartir molts moments especials amb amigues, quan ens ajuntàvem per cantar, riure i gaudir de la música. Aquesta connexió va ser fonamental per a la meva educació musical i va enriquir la meva apreciació per les arts i la música com a part vital de la meva vida. La música segueix essent una part integral de la meva vida. Tot i que he deixat enrere les aspiracions professionals, continuo tocant el violí i explorant altres instruments.

En resum, la meva educació artística ha tingut un impacte profund en la meva vida. Mentre que les arts plàstiques van ser una font d’inspiració i llibertat en la meva infància, la música va ser una passió que va experimentar diferents fases i desafiaments al llarg de la meva educació. Avui en dia, segueixo buscant formes d’expressió artística que em permetin gaudir de les arts sense la pressió de l’acadèmia, mantenint una connexió constant amb el món de l’art i explorant noves formes de creativitat. Tot i que la meva relació amb l’art ha passat per canvis i reptes, la seva importància en la meva vida roman inalterada, i continuo apreciant i valorant les arts com una part fonamental de la meva identitat i la meva expressió personal.