Us presento una sèrie d’imatges i un dibuix que capturen la majestuositat silenciosa d’El Clascar’, un castell abandonat que testimonia el pas del temps i la reconquesta de la natura sobre les estructures humanes.

Aquestes fotografies, preses al costat de casa meva, als Cingles del Bertí, ens parlen sense paraules. El castell, propietat privada d’una família, esdevé un testimoni mut de la batalla silenciosa entre la creació humana i la força persistent de la natura. Aquí, la diferència no només es manifesta en la dualitat entre la pedra i la fulla, sinó també en la transició entre el passat i el present, entre l’abandonament i la nova vida.

En aquestes imatges, el concepte de frontera adquireix una nova dimensió: no es tracta d’una línia divisòria, sinó d’un espai de trobada on la natura i el llegat humà coexisteixen, entrelligats en una eterna dansa d’alteritat. Els límits s’esvaeixen, deixant al descobert la veritat que en l’abandonament humà, la natura troba una oportunitat per emergir amb tota la seva força i bellesa, reclamant cada fissura i cada cantonada amb una tenacitat suau però indestructible.

Com diu Grimson (2005) en Kremer (2018): los grupos y las identificaciones no pueden comprenderse en sí mismos sino en relación con otros en un entramado de relaciones que repone una situación de contacto, una situación de frontera. Aquestes paraules ressonen profundament quan contemplem la persistent avançada de la natura sobre les pedres antigues del Clascar, recordant-nos que tots vivim en un constant diàleg amb els nostres entorns, tant construïts com naturals.

El dibuix a llapis, és la meva interpretació artística d’una d’aquestes escenes, on intento captar l’essència etèria d’aquesta interacció, on cada línia és un diàleg, cada ombra una història. A diferència de la fotografia, el dibuix permet una expressió més personal de la textura i l’esperit del lloc, un reflex de la meva pròpia experiència i interpretació d’aquesta reconquesta natural.

Aquesta entrada és una invitació a reflexionar sobre la nostra relació amb el món natural. És un recordatori que, tot i que els humans podem construir i abandonar, la natura persisteix, adaptable i majestuosa, sempre llesta a reclamar el seu espai.

Fotografies

 

Referències bibliogràfiques:

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.